Zapatero estudia com ampliar la jubilació als 67 sense recollir clarament

El Govern estudia diverses fórmules per tancar el text del projecte de reforma de les pensions que li permeti sumar els suports de CiU i PNB i, si és possible, el PP. En qualsevol cas, l'objectiu serà apropar l'edat de jubilació als 67 anys, encara que això pugui no dir explícitament.
La idea és que aquest text no fixi una entrada en vigor efectiva i immediata de l'ampliació de l'edat legal de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó que la plantegi a través d'un retard "progressiu" en funció de l'evolució de l'esperança de vida dels treballadors.
Segons han informat a Europa Press en fonts parlamentàries, l'Executiu, a través del Grup Socialista, està aprofitant les últimes reunions per a la redacció de l'informe del Pacte de Toledo, que podria tancar aquest mateix dimarts, per sondejar als grups a la recerca de suports a unes propostes que ja s'han trobat amb el rebuig frontal tant de les minories d'esquerra com dels sindicats.
L'opció que està plantejant el PSOE als grups és que el projecte de llei justifiqui el retard "progressiu" de l'edat legal de jubilació en funció d'uns coeficients establerts segons les "estadístiques demogràfiques" de l'evolució de l'esperança de vida. No obstant això, l'aplicació pràctica d'aquest text seguiria sent l'acostament als 67 anys, objectiu irrenunciable per a l'Executiu, segons interpreten els grups parlamentaris.
Flexibilitat
Divendres passat, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va recalcar que l'Executiu manté la seva proposta de que l'edat de jubilació legal s'ampliï des dels 65 als 67 anys, encara que amb "factors de flexibilitat raonables", i confia poder "convèncer" als partits polítics de la necessitat d'escometre aquesta mesura. "Aquesta serà la nostra proposta, però abans volem parlar amb tots els grups polítics", va insistir.
Així, l'Executiu tracta de trobar un text que, sense suposar un abandó de les seves intencions del Govern d'elevar dos anys l'edat legal de jubilació, permeti el suport d'altres grups, especialment els nacionalistes catalans i bascos, que s'han mostrat molt reticents a aquesta possibilitat, fins al punt que les recomanacions del Pacte de Toledo inclouran una menció expressa a la manca d'acord en aquest punt.
IU alerta d'una retallada del 16% en les pensions
A part de l'edat de jubilació, el Govern també ha avançat les seves propostes per concretar en el futur projecte de llei un dels acords assolits en el si de la Comissió, el referent a l'ampliació al període de càlcul de les pensions per sobre dels 15 anys.
El Govern no ha definit encara fins on s'estendria, si fins a 20 o 25 anys, encara que descarta del tot que arribi a tota la vida laboral, però sí que es baralla que el llindar augmenti sis mesos cada any a partir de l'entrada en vigor d' la reforma.
No obstant això, les minories d'esquerres de la Cambra ja han donat una resposta negativa a aquesta possibilitat. El diputat d'IU, Gaspar Llamazares, que va assegurar divendres que les propostes del Govern suposen una rebaixa d'almenys un 16% per a les pensions futures, un 6% només per augmentar cinc anys el càlcul de la base reguladora, i el 10% restant per ampliar l'edat de jubilació als 67 anys.
El PSOE recula per compatibilitzar salari i pensió
L'interès del PSOE a guanyar-se el suport del PP més enllà del seu desacord sobre l'edat legal de jubilació ha quedat patent en les últimes reunions de la Comissió, en les que s'han acabat incorporant a l'esborrany de l'informe propostes dels populars que en un primer moment el PSOE havia rebutjat per complet.
És el cas de la idea que la reforma de sistema de pensions faciliti que es compatibilitzi la pensió de jubilació amb un salari, per tal de fomentar la "reinserció" dels majors de 65 anys en el mercat laboral i l'ampliació voluntària de la vida laboral, que finalment sí formarà part de les recomanacions, tal com han confirmat a Europa Press en fonts del PP.
Els grups revisaran aquest esborrany aquest dimarts, amb la idea tancar un text que pugui ser sotmès a votació en el Ple del Congrés en l'última setmana de l'any, previsiblement el 28 de desembre.

Espanya i Portugal pateixen el risc de contagi de la crisi d'Irlanda

Portugal admet que pot demanar ajuda europea mentre Dublín es resisteix a demanar-la

Brussel recomana a Zapatero reforçar la seva credibilitat per a guanyar confiança en els mercats

La crisi del deute públic irlandesa i la inestabilitat que genera en el conjunt de la zona euro "inquieten" profundament a la Unió Europea (UE), va reconèixer ahir la Comissió Europea, pel temor a un contagi a Portugal i Espanya. Mentre Portugal admetia que hi ha un «alt risc» que hagi de demanar ajuda financera europea per l'efecte de les crisis grega i irlandesa, Irlanda es trobava sotmesa a fortes pressions perquè accepti una ajuda europea que no vol demanar. «La situació dels comptes públics irlandeses és greu», va destacar l'executiu comunitari accentuant aquesta pressió.
L'Executiu comunitari considera que Espanya ha de reforçar la seva credibilitat amb mesures addicionals que garanteixin que el dèficit públic baixarà fins al 6% del producte interior brut (PIB) el 2011. Així mateix, no ha de demorar més la reforma de les pensions i ha d'accelerar la reestructuració de les caixes d'estalvi. Aquesta última, segons l'opinió de la Comissió Europea, va massa lenta, en especial a la recapitalització de les entitats i en la reducció de la xarxa d'oficines.
DUBLÍN RESISTEIX / El Govern irlandès va tornar a reiterar ahir que el país no necessita ajuda financera europea perquè té les seves necessitats de finançament cobertes fins a mitjans del 2011. El Govern vol resoldre la crisi per la seva propis mitjans, sense demanar ajuda, per «no perdre la seva sobirania», com Grècia.
La Comissió Europea tem que la gravetat de la crisi del sector bancari irlandès, després de l'ensorrament de la bombolla immobiliària, i l'enorme volum de fons requerit per reflotar puguin ser superiors a la capacitat del Govern irlandès.
Gran Bretanya, la banca és la principal creditora d'Irlanda i està patint elevades pèrdues per l'enfonsament del deute irlandesa, és qui més maniobra té per forçar a Irlanda a acceptar l'ajuda, segons fonts comunitàries.
Espanya va negar que hagi pressionat a Irlanda perquè accepti l'ajuda europea i Salgado ha assegurat que el Govern només intenta «contribuir a resoldre els problemes europeus». Però el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va declarar que «Irlanda ha de prendre la decisió adequada" per calmar els mercats.

L'habitatge a Espanya està sobrevalorat amb un 47,6%

El preu de l'habitatge a Espanya està sobrevalorat per 47,6% , malgrat la baixada del preu registrat els últims mesos segons l'estudi The Economist.
Després d'Espanya, França és ,entre les principals economies del món, el país amb el preu de l'habitatge més sobrevalorat, en concret un 42,5%.

Per sota es troben el Regne Unit (32%), Xina (18,1%) i Itàlia (10,5%).
Fins i tot al Japó (-34,6%), Estats Units (-2,1%), el valor de l'habitatge està per sota del preu ideal.

No obstant a això, The Economist també ressalta que únicament ha empitjorat en aquest període "la catàstrofe immobiliària d'Irlanda"

Valeriano Gómez anuncia una nova pròrroga de l'ajuda de 426 euros als aturats sense cobertura

La meva noticia consisteix en què:
El ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez, va anunciar avui que el Govern prorrogarà per tercera vegada l'ajuda de 426 euros durant sis mesos per a aturats que no tenen cap tipus de cobertura, però va advertir que contindrà "algun canvi".

Durant la seva primera roda de premsa després de ser nomenat ministre, Valeriano Gómez va augurar que es va a produir una menor despesa en desocupació en els propers mesos perquè cada vegada es van a incorporar menys parats per rebre la prestació contributiva i més a l'assistencial, la qual cosa produirà un descens de les partides dedicades a aquesta fi.

El ministre diu que "Espanya ha d'aspirar a gastar molt menys a atendre als aturats i més en polítiques més poderoses per activar l'ocupació"

Valeriano Gómez diu que "És una bona notícia que la previsió de la despesa per desocupació per primera vegada comenci a descendir suaument en 2011"

Els hostalers cerquen suports polítics per mantenir zones per a fumadors

Hostaleria d'Astúries ha denunciat davant els grups polítics els «greus danys» que, al seu semblar, causarà en l'economia i en l'ocupació el rebuig a la proposta de la Federació d'Hostaleria per a que la modificació de la llei del Tabac respecti les zones de fumadors en els negocis d'hostaleria. L'associació que agrupa els hostalers asturians creu que «rebutjar les zones per a fumar és atacar el negoci de l'hostaleria".
La proposta dels hostalers passa pel fet que es permeti als establiments habilitar zones per a fumar amb una superfície màxima del 30 per cent de la superfície destinada als clients.També proposen que aquestes àrees no compten amb servei de cambrers i que es prohibeixi l'accés dels menors. Així, consideren que la seva proposta «dóna solució al problema de la salut dels treballadors i dels no fumadors». Per Hostaleria d'Astúries, «no acceptar aquesta solució és voler infligir un dany absolutament gratuït i inútil a l'hostaleria".

El Banc d'Espanya demana al Govern un 'pla b' i més control sobre les comunitats

La notícia diu:

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha recomanat avui al Govern dia 5 d'octubre que tingui llest un pla alternatiu per assegurar els objectius de dèficit, en cas que no s'aconsegueixin les previsions de creixement hem de disposar d’un pla alternatiu.

Per tant l’objectiu principal que s’ha d’aconseguir és reduir un 6% del PIB en 2011 davant la pressió dels mercats.

Per aquest motiu el Congrés s'ha reunit per debatre els comptes de l'Estat per aconseguir aquest objectiu.
El Govern a marcat que el més important és aconseguir el dèficit del 6%. En aquesta línia, ha exposat que entre gener i agost hi ha hagut majors ingressos dels esperats, com de l'IVA, que ha recaptat 23.000 milions d'euros "impensables fa poc temps". Per aquest motiu, "potser encara que no hi hagi tant creixement si els ingressos fiscals es comporten bé podríem arribar al 6%"

Segons José Luis Rodríguez Zapatero, si les metes fixades no s’aconsegueixen pot provocar altre cop un nou episodi de sospita i desconfiança per part dels ciutadans.

Europa pateix per les costures

La notícia diu que Alemania ha decretat a Europa austeritat i els pàïsis més atacats han respós per evitar danys.
El FMI (Fondo Monetario Internacional) han dit que l'austeritat no solucionarà els problemes de la crisi.
Els retalls provoquen una baixa a l'activitat econòmica. Els efectes a curt termini són catastròfics, sobretot quan hi ha més d'un país aplicant austeritat.
Irlanda va imposar austeritat quan la crisi no havia arribat, i ara han tingut que imposar un segon  pla de retalls.
Els xinesos diuen que ajudaran a Grècia.
Es diu que només Espanya pot estar una mica tranquil·la, ja que es tracta d'una qüestió de tamany, i l'economia espanyola és més gran que la grega, la portuguesa i l'irlandesa, i els problemes a Esapnya podrien ser terribles.


Noticia: Europa sufre por las costuras

Presentació

Notícia Econòmica

Treball a realitzar

- Cada setmana un alumne ha d'escriure una notícia  econòmica.

- La notícia ha de tenir un titular i una explicació de 10 línies com a mínim.

- Els altres alumnes podeu realitzar comentaris de cada una de les notícies publicades.