dilluns, 14 de març del 2011

L'euríbor arriba al 1,540%, el seu major taxa en 18 mesos.


L'augment de novembre és el segon consecutiu i suposa encariment d'uns 21 euros al mes.

L'Euribor a dotze mesos va tancar avui el mes de novembre al 1,540%, la taxa més alta des
juny de 2009, el que suposarà en les hipoteques subscrites fa un any que es revisin en desembre pujades aproximades de 21 euros al mes o 252 a l'any.

La dada de novembre, que sigui confirmat en els pròxims dies pel Banc d'Espanya, suposa la segona pujada mensual consecutiva però és la quarta vegada que les quotes dels préstecs hipotecaris pugen aquest any, després de els augments de 70 euros d'agost, 130 a setembre i al voltant de 200 a l'octubre.

Després situar avui en taxa diària en el 1,530%, dues mil.lèsimes menys que ahir, la mitjana de
novembre supera en tres dècimes la qual es va aconseguir en el mateix mes del 2009 (1,231%), i en cinc centèsimes la mitjana mensual d'octubre d'aquest any (1,495%)

diumenge, 6 de febrer del 2011

El patrimoni dels plans de pensions està estancat

El patrimoni acumulat pels plans de pensions amb prou feines arriba als nivells del2007 previs a la crisi econòmica. Amb el parèntesi de la debacle del 2008, portenquatre anys movent-se en els mateixos nivells. Malgrat un entorn marcat per lesreformes en el sistema de pensions, dos aspectes caracteritzen l'evolució dels plans iel lent creixement de partícips. D'una banda, la complicada evolució de les borses i, de l'altra, les minusvalideses en la renda fixa provocades per la crisi del deute sobirana.

Segons alguns analistes, els plans individuals convenen més a les entitats financeres,com a font d'ingressos via comissions,
que als clients. Els plans col.lectius estanestancats perquè les pimes amb prou feines els utilitzen.

dijous, 27 de gener del 2011

El dividend escalfa el negoci borsari

Els moviments d'accions relacionats amb la retribució a l'accionista disparen el volum de contractació sense alterar les cotitzacions.


 
Els dividends tornen a entrar en escena i, amb ells, la negociació borsària es posa al roig viu. Dilluns, Telefónica farà lliurament als seus accionistes d'un dividend de 0,65 euros bruts per acció i els moviments dels inversors al voltant del valor han provocat en els últims dies xifres de contractació en borsa molt superiors a la mitjana diària anual.

(El repartiment de dividends el que ha provocat que hi hagi un major nombre de compres i vendes d'accions de Telefónica a la borsa)



 
Així, per exemple, el dilluns d'aquesta setmana el volum de contractació en la borsa espanyola va ascendir a 12.613.000 d'euros, una xifra que duplica la mitjana diària. Diverses operacions en bloc van moure 5.543 milions d'euros de l'operadora espanyola, el que va impulsar el negoci. Aquest increment de les transaccions de títols borsaris no s'explica tan sols pels moviments d'aquells inversors minoristes que prenen posicions per poder cobrar tan sucós pagament. Al costat d'aquests, grans blocs d'accions es mouen en operacions que busquen treure el màxim rendiment al dividend, mitigant l'impacte de les retencions que aplica Hisenda sobre aquesta retribució.
Canvis de titularitat Un accionista estranger assumeix, irremeiablement, una retenció del 19% sobre els dividends que cobri d'empreses a Espanya, ja que no compta amb opcions per a desgravar. No obstant això, els inversors espanyols sí que poden lliurar-se d'aquest gravamen, sempre que hagin tingut en cartera un percentatge important del capital de la societat que paga el dividend durant almenys 12 mesos.
Aquesta situació provoca que, de vegades, alguns fons i institucions d'inversió radicats a l'estranger venguin, diversos dies abans que una empresa reparteixi dividend, els títols d'aquesta companyia a una societat espanyola. Així, la venda de les accions (exempta de retenció perquè es tracta d'una transacció d'un no resident a Espanya) a un espanyol, en possessió, prèviament, d'almenys un 5% de l'empresa que abona el dividend, permet que aquest sigui cobrat de forma íntegra.
A posteriori, l'inversor estranger recompra a l'espanyol a un preu pactat. Aquesta quantitat descompta el dividend i un percentatge per a l'inversor espanyol. L'inversor espanyol guanya la quantitat pactada ia més s'estalvia la declaració tributària, ja que al vendre més barat del que va comprar té minusvalideses i es pot desgravar.
Una altra opció és que els fons d'inversió espanyols venguin les seves accions a inversors estrangers. Els fons cobren els dividends íntegres, però Hisenda els reté el pagament i l'hi torna després de reclamar, el que pot portar mesos. Per evitar tenir aquests diners immobilitzat, els fons venen les seves accions i les recompren un cop s'han descomptat el dividend. D'aquesta manera, tots dos inversors cobren el dividend: l'estranger el "real" i l'espanyol per la diferència de preus entre ambdues operacions.

Impacte

Ara bé, els inversors minoristes poden estar tranquils. Els experts expliquen que les cotitzacions de les companyies que paguen dividend no pateixen per aquests canvis de la titularitat.
 
La primera part constata fets i en la segona part de l'article explica els motius. 

dimarts, 25 de gener del 2011

La Generalitat aprova un crèdit de 10,5 milions d'euros per salvar Spanair

El govern de la generalitat ha aprovat un crèdit a Spanair per part d el'Institut Català de Finances (ICF) de 10,5 milions d'euros per tal de salvar la companyia davant de la seva situació financera.

Francesc Homs, portaveu del govern, ha assegurat que "o la Generalitat actuava o Spanair queia", descrivint així una situació delicada de l'estat de la companyia aèria.

A més l'executiu ha fet una previsió d'un segon crèdit de 9,5 milions d'euros, pendent encara per decidir.

Noticia publicada al diari Avui el 25/01/11.

dijous, 13 de gener del 2011

La comissió de la UE sobre la crisi demana a Espanya que doni motius de confiança

El president de la Comissió Especial sobre Crisi Financera, Econòmica i Social del Parlament Europeu, Wolf Klinzen, va demanar al Govern espanyol que "doni tots els motius" i emeti un missatge als mercats internacionals de que Espanya "està a l'altura i fa tot el possible per sortir de la crisi".

Així ho va assegurar durant la roda de premsa que van fer els deu eurodiputats que conformen aquesta comissió i que visiten Espanya per analitzar la situació econòmica i elaborar un informe de recomanacions.

Klizen a més va qualificar de "èxit" l'adjudicació que ha fet avui el Tresor Públic espanyol de 2.999,80 milions d'euros en bons a cinc anys amb un interès marginal del 4,59 %, el més elevat des de juliol de 2008 i un 27,5 % més alt que en l'última emissió d'aquesta denominació.

No obstant això, va considerar que el govern espanyol ha de "demostrar que va de debò a l'hora d'aplicar les reformes", que ha emprès, com la relativa a les pensions, que confia que tingui un "ampli consens".

Klinz va dir que les mesures produides per l'Executiu espanyol "van per bon camí" i tenen un cert suport majoritari com així va ser -va apuntar- amb la reforma de la reestructuració de les caixes d'estalvis, recolzada pel principal partit de l'oposició.

L'objectiu d'aquesta comissió especial és analitzar i avaluar l'abast de la crisi, el seu impacte en la Unió Europea i proposar mesures perquè, a llarg termini, els mercats financers reprenguin la seva estabilitat.

Entre les prioritats que reclamen està la de fomentar les inversions a llarg termini, promoure negocis innovadors, augmentar el finançament per a les pimes i millorar la competitivitat.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Zapatero estudia com ampliar la jubilació als 67 sense recollir clarament

El Govern estudia diverses fórmules per tancar el text del projecte de reforma de les pensions que li permeti sumar els suports de CiU i PNB i, si és possible, el PP. En qualsevol cas, l'objectiu serà apropar l'edat de jubilació als 67 anys, encara que això pugui no dir explícitament.
La idea és que aquest text no fixi una entrada en vigor efectiva i immediata de l'ampliació de l'edat legal de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó que la plantegi a través d'un retard "progressiu" en funció de l'evolució de l'esperança de vida dels treballadors.
Segons han informat a Europa Press en fonts parlamentàries, l'Executiu, a través del Grup Socialista, està aprofitant les últimes reunions per a la redacció de l'informe del Pacte de Toledo, que podria tancar aquest mateix dimarts, per sondejar als grups a la recerca de suports a unes propostes que ja s'han trobat amb el rebuig frontal tant de les minories d'esquerra com dels sindicats.
L'opció que està plantejant el PSOE als grups és que el projecte de llei justifiqui el retard "progressiu" de l'edat legal de jubilació en funció d'uns coeficients establerts segons les "estadístiques demogràfiques" de l'evolució de l'esperança de vida. No obstant això, l'aplicació pràctica d'aquest text seguiria sent l'acostament als 67 anys, objectiu irrenunciable per a l'Executiu, segons interpreten els grups parlamentaris.
Flexibilitat
Divendres passat, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va recalcar que l'Executiu manté la seva proposta de que l'edat de jubilació legal s'ampliï des dels 65 als 67 anys, encara que amb "factors de flexibilitat raonables", i confia poder "convèncer" als partits polítics de la necessitat d'escometre aquesta mesura. "Aquesta serà la nostra proposta, però abans volem parlar amb tots els grups polítics", va insistir.
Així, l'Executiu tracta de trobar un text que, sense suposar un abandó de les seves intencions del Govern d'elevar dos anys l'edat legal de jubilació, permeti el suport d'altres grups, especialment els nacionalistes catalans i bascos, que s'han mostrat molt reticents a aquesta possibilitat, fins al punt que les recomanacions del Pacte de Toledo inclouran una menció expressa a la manca d'acord en aquest punt.
IU alerta d'una retallada del 16% en les pensions
A part de l'edat de jubilació, el Govern també ha avançat les seves propostes per concretar en el futur projecte de llei un dels acords assolits en el si de la Comissió, el referent a l'ampliació al període de càlcul de les pensions per sobre dels 15 anys.
El Govern no ha definit encara fins on s'estendria, si fins a 20 o 25 anys, encara que descarta del tot que arribi a tota la vida laboral, però sí que es baralla que el llindar augmenti sis mesos cada any a partir de l'entrada en vigor d' la reforma.
No obstant això, les minories d'esquerres de la Cambra ja han donat una resposta negativa a aquesta possibilitat. El diputat d'IU, Gaspar Llamazares, que va assegurar divendres que les propostes del Govern suposen una rebaixa d'almenys un 16% per a les pensions futures, un 6% només per augmentar cinc anys el càlcul de la base reguladora, i el 10% restant per ampliar l'edat de jubilació als 67 anys.
El PSOE recula per compatibilitzar salari i pensió
L'interès del PSOE a guanyar-se el suport del PP més enllà del seu desacord sobre l'edat legal de jubilació ha quedat patent en les últimes reunions de la Comissió, en les que s'han acabat incorporant a l'esborrany de l'informe propostes dels populars que en un primer moment el PSOE havia rebutjat per complet.
És el cas de la idea que la reforma de sistema de pensions faciliti que es compatibilitzi la pensió de jubilació amb un salari, per tal de fomentar la "reinserció" dels majors de 65 anys en el mercat laboral i l'ampliació voluntària de la vida laboral, que finalment sí formarà part de les recomanacions, tal com han confirmat a Europa Press en fonts del PP.
Els grups revisaran aquest esborrany aquest dimarts, amb la idea tancar un text que pugui ser sotmès a votació en el Ple del Congrés en l'última setmana de l'any, previsiblement el 28 de desembre.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Espanya i Portugal pateixen el risc de contagi de la crisi d'Irlanda

Portugal admet que pot demanar ajuda europea mentre Dublín es resisteix a demanar-la

Brussel recomana a Zapatero reforçar la seva credibilitat per a guanyar confiança en els mercats

La crisi del deute públic irlandesa i la inestabilitat que genera en el conjunt de la zona euro "inquieten" profundament a la Unió Europea (UE), va reconèixer ahir la Comissió Europea, pel temor a un contagi a Portugal i Espanya. Mentre Portugal admetia que hi ha un «alt risc» que hagi de demanar ajuda financera europea per l'efecte de les crisis grega i irlandesa, Irlanda es trobava sotmesa a fortes pressions perquè accepti una ajuda europea que no vol demanar. «La situació dels comptes públics irlandeses és greu», va destacar l'executiu comunitari accentuant aquesta pressió.
L'Executiu comunitari considera que Espanya ha de reforçar la seva credibilitat amb mesures addicionals que garanteixin que el dèficit públic baixarà fins al 6% del producte interior brut (PIB) el 2011. Així mateix, no ha de demorar més la reforma de les pensions i ha d'accelerar la reestructuració de les caixes d'estalvi. Aquesta última, segons l'opinió de la Comissió Europea, va massa lenta, en especial a la recapitalització de les entitats i en la reducció de la xarxa d'oficines.
DUBLÍN RESISTEIX / El Govern irlandès va tornar a reiterar ahir que el país no necessita ajuda financera europea perquè té les seves necessitats de finançament cobertes fins a mitjans del 2011. El Govern vol resoldre la crisi per la seva propis mitjans, sense demanar ajuda, per «no perdre la seva sobirania», com Grècia.
La Comissió Europea tem que la gravetat de la crisi del sector bancari irlandès, després de l'ensorrament de la bombolla immobiliària, i l'enorme volum de fons requerit per reflotar puguin ser superiors a la capacitat del Govern irlandès.
Gran Bretanya, la banca és la principal creditora d'Irlanda i està patint elevades pèrdues per l'enfonsament del deute irlandesa, és qui més maniobra té per forçar a Irlanda a acceptar l'ajuda, segons fonts comunitàries.
Espanya va negar que hagi pressionat a Irlanda perquè accepti l'ajuda europea i Salgado ha assegurat que el Govern només intenta «contribuir a resoldre els problemes europeus». Però el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va declarar que «Irlanda ha de prendre la decisió adequada" per calmar els mercats.